PER AMOR AL CINEMA VOL.1

Ningún arte traspasa nuestra conciencia de la misma manera que lo hace el cine, tocando directamente nuestra emociones, profundizando en los oscuros habitáculos de nuestras almas”

Ingmar Bergman

 

EL CINEMA I LES EMOCIONS

És tard, has tingut un mal dia a la feina. Arribes a casa, no tens res preparat per sopar i a corre-cuita et fas un entrepà, ja no pots més… i l’única cosa que et reconforta és pensar que en pocs minuts, t’estiraràs al sofà i veuràs la peli del dia. I de cop, tot cobrarà sentit.

 El cinema és una font inesgotable d’emocions. No som conscients de la capacitat terapèutica que té el cinema, però si analitzem fredament les vegades que mirem una pel·lícula per experimentar emocions ens sorprendríem.

Independentment del nostre nivell de frikisme vers al cinema, no hi ha dubte de que ens remou per dins, ens posa en contacte amb nosaltres mateixos, amb els nostres sentiments i pensaments més íntims. I tot això pel simple fet de seure al sofà i quedar-nos captivats pel relat del film.

Encara que no som del tot conscients, el cinema ens emociona. Qui no s’ha emocionat quan de cop han matat al protagonista? Qui no ha reprimit les llàgrimes per vergonya a sentir-se observat? Qui no ha rigut escandalosament amb aquella escena tant divertida? I qui no ha quedat captivat el veure’s reflectit en aquell personatge? I tot aquest sentiment… d’ on prové?

FINESTRA EMOCIONAL

 Quan som petits ja comufasa-simba-el-rey-leon-nosologeeksmencem la nostra relació emocional amb el cinema. Les pel·lícules de dibuixos ens ensenyaven valors, més enllà del bé i del mal, a la vegada que ens feien somniar i feien volar la nostra imaginació, convertint-se en una font d’aprenentatge. On es mostraven realitats no gaire habituals, allunyades del nostre entorn més proper. Gràcies a aquells moments vam poder desenvolupar la nostra creativitat i el nostre joc simbòlic, emulant els nostres personatges favorits. I aquelles escenes s’han anat quedant emmagatzemades al nostre imaginari més íntim.

Poc a poc, anem creixent amb tots aquests records i sovint n’ integrem de nous. Quan som més adults podem viure i experimentar diferents maneres de sentir, gràcies a les històries que viuen els personatges de les pel·lícules. Aprenem a veure a través d’altres ul650_1200ls i sentir com ells senten, sense explicacions, només amb les imatges, perquè empatitzar amb el cinema és més fàcil que amb la realitat. Tots nosaltres, necessitem representar la realitat d’alguna forma i projectem les nostres emocions i sentiments sobre els personatges de la pantalla, a la vegada que prenem distància amb el que realment ens commou, fent més fàcil la resolució, tot confrontant la nostra realitat amb la vivència d’aquests sentiments. Hi ha un identificació amb els personatges i sentim com a propis els canvis, pensaments i processos que s’estan vivint a la ficció.

UN MOMENT PER CADA GÈNERE

Segons els nostre estat d’ànim, ens pot venir de gust quelcom fàcil, per passar l’estona, i triem una comèdia. I és aleshores quan el riure apareix per omplir-nos d’energia positiva i a la vegada proporciona una sensació de relaxació i benestar. Les comèdies milloren el nostre sentit de l’ humor i ens alliberen de l’estrès.

D’altra banda, si ens han trencat el cor, voldrem veure una pel·lícula romàntica, per submergir-nos en el nostre dolor. Però això forma part del nostre procés de dol, ja que ens ajudarà a reconèixer la pèrdua. Els drames ens estimulen l’alliberació emocional. Investigacions en el camp de la bioquímica emocional, han observat que una llàgrima d’una emoció estètica contribueix en la defensa del sistema immunitari.

2706633_640pxNo obstant, pot ser també ens pot venir de gust una emoció més intensa. Volem experimentar des del nostre sofà de casa una descàrrega d’adrenalina sense agafar un paracaigudes o fer puenting, aleshores és quan escollim una pel·lícula de por, per plantar cara a fòbies passades o com a catalitzador d’instints agressius.

També podem desitjar despertar les nostres inquietuds més amagades i desenvolupar la nostra intel·ligència, per aquest motiu escollim una pel·lícula de ciència ficció, pel seu poder d’abstracció i tal vegada, per la sensació de veracitat que ens pot arribar a produir, tot creant-nos un univers imaginari, però creïble.

En un altre situació, podem optar per la cerca de situacions inversemblants,  persecucions interminables o històries èpiques. Aleshores podem optar per un film d’ acció o d’aventura, amb la finalitat de viure aquelles grans històries com si fossin reals. Perquè aquests gèneres aparentment previsibles, esdevenen dosis d’aire fresc a la nostra rutina.

 

El cinema és una fàbrica d’històries, que et permet desconnectar de la realitat que t’envolta i crear-ne una de nova, aquella on pots ser qui vulguis i emocionar-te com desitgis.


Per acabar us deixem un petit joc inspirat en una llista que van publicar Levenson y Gross al 1995.

joc blog

ALEGRIA →Una noche en la ópera de  Sam Wood, 1935

POR → El resplandor de Stanley Kubrick, 1980

TRISTESSA → Bailar en la oscuridad de Lars von Trier, 2000

FÀSTIC → La naranja mecànica de Stanley Kubrick, 1971

RÀBIA → Funnny Games, Michael Haneke, 1997

SORPRESA → Las dos caras de la verdad de Gregory Hoblit, 1996

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s