PER AMOR AL CINE VOL. II : DEL REVÉS

“Yo soy Alegria. Ellos son Tristeza, Asco, Ira y miedo.

Somos las emociones de Riley. Somos quienes hacemos que Riley, sea Riley.”

 

Si encara no heu anat al cinema a veure-la, us recomanem que deixeu de llegir i compreu les entrades per gaudir de la pel·lícula, mereix molt la pena. Després, ja podreu tornar a obrir aquest article i acabar de llegir per entendre millor el que heu vist, esperem que també mereixi la pena.

ALERTA! CONTINGUT AMB SPOILERS (no és broma, quedeu avisats)

La nova pel·lícula de Pmaxresdefaultixar ens endinsa en la ment d’una nena, Riley, i ens ensenya com funciona la ment amb l’ajuda de cinc personatges, que són 5 de les 6 emocions bàsiques: Alegria, Tristesa, Fàstic, Ira i Por. Junt amb aquests personatges, descobrim no només com es relaciona la Riley amb el món i com va creixent, si no també la importància de les emocions per fer-ho. I en aquest article, intentarem explicar alguns conceptes que apareixen al llarg de la història. Però, anem per parts.

QUIN ÉS LARGUMENT?

Riley Anderson és una nena de tan sols 11 anys, que viu feliç amb la seva família i amics a Minnesota. Fins que un dia, aquesta felicitat es veu interrompuda per la mudança de la família a San Francisco. Aquest canvi en la rutina familiar, provocarà efectes devastadors i alhora un punt d’inflexió a la pròpia Riley. No aconsegueix integrar-se en la nova escola, no acaba d’acostumar-se a San Francisco, tot plegat fa que estigui perdent l’alegria que tant la caracteritzava.

Mentrestant, en el seu interior Alegria i Tristesa abandonen la seu central de les emocions per accident. Resten perdudes en la immensitat de la ment, intentant trobar la manera de tornar a la seu central, recuperar el control  i poder així ajudar a la protagonista.

Quan les emocions cobren vida

La pel·lícula dóna vida a cinc de les sis emocions bàsiques. I quines són les aquestes? Alegria, tristesa, fàstic, ira, por i sorpresa. Al film només  hi apareixen cinc, Paul Eakman, psicòleg assessor de l’equip de Pixar, explica que l’emoció sorpresa va ser descartada, perquè és una emoció que tan sols dura un parell de segons, apareix puntualment per orientar  la atenció, i quan aquesta està en l’estímul, ja deixa pas a la resta d’emocions.

Seguir leyendo